PPB

El novembre del 2015, es compleix el 40 aniversari de la mort de Pier Paolo Pasolini. Les persones que formem part del Projecte Pier Paolo Pasolini Barcelona (PPB) considerem que aquesta és una data prou important per intentar fer alguna cosa que mantingui viva la figura d’aquest poeta, cineasta i escriptor.

Això, ni podem ni volem fer-ho sols. Sabem que hi ha gent que comparteix l’interès per Pasolini. Sabem que hi ha persones que amb idees i iniciatives interessants que es podrien portar a terme. Nosaltres estem oberts a totes les propostes, a totes les iniciatives i a totes les col·laboracions.

Us animem a posar-vos en contacte amb nosaltres i a fer, des d’ara, l’any Pasolini un projecte cultural ampli, necessari i viu.



23 jul 2014

Pau de Tars, Pasolini i Barcelona (tot recordant a Josep Forment)





Xavier Perarnau 




En Josep Forment venia participant en diversos grups de treball del PPB. En una de les recents, agradables i sempre interessants converses que vam tenir una tarda de fa poques setmanes en una terrassa de bar, ell va aportar un llibre de la seva biblioteca personal en el que es recull el projecte de Pasolini de dur al cinema la figura de “San Pablo”. El nostre objectiu era trobar localitzacions a Barcelona per a un documental que estem preparant dins del marc de l' “Any Pasolini”, ja que alguns dels indrets en els que en primera instància Pasolini preveia rodar aquell film -mai realitzat- era a la nostra ciutat. Ben aviat, però, va quedar clar que el llibre en qüestió no ens podia servir a tal efecte, ja que la descripció dels emplaçaments era massa genèrica. Però de sobte en Josep va cridar la nostra atenció sobre una altre aspecte encara més rellevant: ens va llegir un fragment de la primera pàgina del llibre, tot fent-nos adonar abans que on diu “San Pablo” ho podriem substituir per “Pasolini” i tindríem així gairebé fet l’enunciat del propòsit del PPB. Us reprodueixo aquest passatge:

”...ninguna de las palabras pronunciadas por Pablo en el dialogo de la película será inventada o reconstruida por analogía. Puesto que será necesario hacer una selección de los discursos apostólicos del santo, haré tal selección de manera que sea un resumen de toda su trayectoria de apostolado (para ello me ayudaran unos especialistas, garantizando así la absoluta fidelidad al conjunto del pensamiento de Pablo).
¿Cuál es la razón por la que desearía trasladar sus vicisitudes terrenas a nuestros días? Es muy sencillo: para dar cinematográficamente, del modo más directo y violento, la impresión y la convicción de su actualidad. Para decir al espectador explícitamente y sin obligarlo siquiera a pensar, que “San Pablo está aquí, hoy, entre nosotros”, y que está casi físicamente i (el llora i ama, amenazada y perdona, agrede y abraza tiernamente.
Tal violencia temporal realizada a la vida de San Pablo, resurgida así en el corazón de los años 60, necesita naturalmente toda una serie de trasposiciones.
La primera, y capital, de estas trasposiciones, consiste en substituir el conformismo de los tiempos de Pablo (o mejor, los dos conformismos: el de los Judíos y el de los Gentiles), por un conformismo contemporáneo: que será el típico de la civilización burguesa actual, tanto en su aspecto hipócrita y convencionalmente religioso (análogo al de los Judíos), como en su aspecto laico, liberal y materialista (análogo al de los Gentiles).”

10 jul 2014

Col•loqui. Pasolini en diàleg amb Ivan Illich


Ahir, 9 de Juliol,  a La Casa de la Paraula, com a cloenda d’aquest primer semestre d’activitats del Projecte Pasolini Barcelona, es va tractà el traç d’un mapa de correspondències entre dues de les més lúcides ments del segle XX.
Alfons Garrigós filòsof i professor d’història i filosofia i coneixedor de Pasolini, i Silvia Grünig arquitecte i autora d’una tesi doctoral sobre Ivan Illich van mantenir una entrevista dialogada conduïda per Stefano Puddu.